Cinc mil euros per alumne
El departament que dirigeix Wert fins i tot ha calculat el cost d'aquesta
imposició, segons el seu parer un "dret constitucional". El seu equip xifra en
uns 5 milions d'euros el cost si un miler d'alumnes catalans (5.000 euros per
estudiant) es decantessin per demanar l'educació en castellà en un col·legi
privat. "Si només són 17 alumnes, com argumenta la Generalitat, el cost será
insignificant", segons fonts del ministeri.
A grans trets, per accedir a una d'aquestes places d'estudis en castellà, que segons Educació ja ofereixen col·legis bilingües i trilingües a Catalunya, els aspirants ho hauran de sol·licitar a la Conselleria d'Ensenyament i si no reben resposta a aquesta demanda, a l'Alta Inspecció del Ministeri d'Educació. Aquesta instància, una vegada comprovi la negativa després del preceptiu informe de la conselleria, donarà el vistiplau per estudiar en un col·legi privat.
No obstant, compta a obtenir un possible finançament d'uns 212 milions d'euros del Fons Social Europeu, per afrontar els costos directes (uns 408 milions) assumits per l'Administració central. Però en cap cas rebaixarà els costos indirectes derivats del reforç de la FP i de la implantació d'itineraris a quart de l'ESO, que hauran d'assumir les comunitats autònomes i que el Ministeri d'Educació ha xifrat entre 334 i 927 milions d'euros, según els mòduls de FP que es cursin.
D'altra banda, es mantenen la derogació d'Educació de la Ciutadania, els continguts de la qual aniran a la resta d'altres matèries com ara Llengua i Història, es blinda la possibilitat que els col·legis amb separació per sexes rebin finançament públic, i s'avancen els itineraris a 4t d'ESO amb dues vies, una d'encaminada per al Batxillerat i l'altra per a la FP.
A grans trets, per accedir a una d'aquestes places d'estudis en castellà, que segons Educació ja ofereixen col·legis bilingües i trilingües a Catalunya, els aspirants ho hauran de sol·licitar a la Conselleria d'Ensenyament i si no reben resposta a aquesta demanda, a l'Alta Inspecció del Ministeri d'Educació. Aquesta instància, una vegada comprovi la negativa després del preceptiu informe de la conselleria, donarà el vistiplau per estudiar en un col·legi privat.
Estalvi per al ministeri
L'avantprojecte que ha rebut la llum verda avui en Consell de Ministres i que demà serà publicat al BOE per iniciar-ne la tramitació parlamentària, no ha variat la seva memòria econòmica, durament criticada per insuficient pel dictamen recent del Consell d'Estat i les comunitats autònomes, incloses les del PP.No obstant, compta a obtenir un possible finançament d'uns 212 milions d'euros del Fons Social Europeu, per afrontar els costos directes (uns 408 milions) assumits per l'Administració central. Però en cap cas rebaixarà els costos indirectes derivats del reforç de la FP i de la implantació d'itineraris a quart de l'ESO, que hauran d'assumir les comunitats autònomes i que el Ministeri d'Educació ha xifrat entre 334 i 927 milions d'euros, según els mòduls de FP que es cursin.
Alternatives a la religió optatives
Altres observacions menors recollides en el nou text estableixen que les alternatives a l'assignatura de Religió (Valors Culturals i Socials a Primària i Valors Ètics a Secundària) puguin ser ofertes com a optatives perquè els alumnes que trien Religió no es vegin discriminats, com va observar el dictamen del Consell d'Estat.D'altra banda, es mantenen la derogació d'Educació de la Ciutadania, els continguts de la qual aniran a la resta d'altres matèries com ara Llengua i Història, es blinda la possibilitat que els col·legis amb separació per sexes rebin finançament públic, i s'avancen els itineraris a 4t d'ESO amb dues vies, una d'encaminada per al Batxillerat i l'altra per a la FP.
